BENVINGUDES I BENVINGUTS A LA MOSTRA DE 2011

Les produccions que presentem en aquesta dinovena edició de la Mostra tenen en comú la voluntat d’indagar sobre el temps de les imatges, un temps que es desplega en el mateix moviment de les imatges en la pel·lícula, a través del relat que les estructura o en la memòria que les imatges creen com a presència del que ha estat o com a evocació del que va ser. A través de totes aquestes modalitats del temps s’aprofundeix en les possibilitats d’intervenció de les imatges en la significació del present i en les diverses lectures que podem elaborar sobre el passat.

La programació, com en cada edició, s’organitza en diverses seccions. Panorama ficcions inclou les darreres produccions de directores destacades com Kelly Reichardt, Feo Aladag i Judith Colell. A Panorama documentals hi ha una gran variació pel que fa al tema i la durada. Es combinen documentals de directores com Kim Longinotto, Barbara Hammer o Lynn Hershmann amb altres realitzadores del nostre país, algunes amb una trajectòria consolidada, com ara María Ruido, i d’altres que realitzen la seva primera producció com María Zafra o les directores que han fet el curs sobre el documental creatiu que des de fa uns anys imparteix Belkis Vega al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

A Clàssiques hem seleccionat obres de Chantal Akerman, Ulrike Ottinger i Naomi Kawase, algunes de les quals han estat realitzades el 2010 i d’altres que remeten a treballs anteriors que han marcat la seva trajectòria. El sexe dels àngels, secció inaugurada fa tres anys, inclou una varietat de propostes que demostra aquest principi d’indeterminació amb què hem presentat el treball de les directores. En aquesta ocasió les qüestions formulades al voltant de les identitats de gènere inclouen aspectes aparentment tan diversos com el lesbianisme, la transsexualitat, les dones musulmanes o l’orgasme femení. El monogràfic està dedicat a Cecilia Mangini, una destacada documentalista italiana que va treballar durant els anys de màxima esplendor del nou cinema italià, sorgit del neorealisme de la postguerra. Malgrat que ha obtingut un gran reconeixement a Itàlia i ha estat programada en els principals festivals internacionals, la seva obra és totalment desconeguda al nostre país i a la resta de l’Estat espanyol. No Wave és el nom que rep el moviment artístic que es va desenvolupar en la dècada dels 70 i principis dels 80 a Nova York. La radicalitat de les propostes s’expressa en la seva pròpia denominació, no són cap moviment, cap wave, i rebutgen qualsevol classificació. En el programa s’inclouen els treballs de diverses realitzadores que des del feminisme van intervenir en aquest no-moviment.

A Militàncies de la memòria diverses creadores indaguen en la memòria de les imatges, en les seves possibilitats a l’hora de construir nous significats de la memòria social i individual. La varietat d’opcions inclou des de la revisió de les imatges familiars de María Zafra a les filmacions enregistrades a Egipte per Amal Ramsis, poc abans de la revolució de gener d’aquest any. En totes les propostes hi ha la mateixa voluntat de qüestionar el que ens ha estat presentat com a memòria del nostre passat i del nostre present.

També ens parla de la memòria, de la seva refutació i elogi, el recull d’obres programat amb la col·laboració de Montse Romaní i Virginia Vilaplana, amb el títol d’Anomia, terme que significa absència de llei o estat de confusió social. La seva proximitat amb el terme anòmia, la pèrdua de la capacitat d’anomenar objectes o de reconèixer-los per llurs noms, indica les dues línies de reflexió que componen la secció: la que fa referència al contrast entre la memòria familiar i la social, i aquella que ofereix una nova visió respecte a la imposada per la ideologia d’estat.

Com cada any a Curts en femení s’ofereixen les produccions de realitzadores catalanes i de la resta de l’Estat espanyol, i al Vídeo del minut es projectaran les filmacions rebudes en la convocatòria que la Mostra fa cada any a totes les dones perquè hi participin amb la filmació d’un minut sense interrupció. Les dues seccions han estat organitzades a través de Trama, la Coordinadora dels festivals i mostres de films de dones que es realitzen a l’Estat espanyol.