Quines imatges queden per veure?

Malgrat l’aclaparament visual, la sobreexposició i la incessant producció i exhibició de fotografies i vídeos, queden encara imatges noves per crear? Com poden aquestes imatges oferir resistències als relats hegemònics? Ens podem imaginar imatges que explorin futurs possibles?

Ho podem aconseguir capgirant, com suggereix l’escriptora Ursula K. Le Guin en el seu article La teoria de la ficció com una bossa, la forma d’explicar històries: sense herois que redueixin les seves accions a la violència i les seves eines a armes i que obrin la imaginació a escenaris alternatius als de l’extinció, el genocidi, el masclisme, el racisme o la lgtbifòbia.

A Drac Màgic desitgem que l’audiovisual sigui una eina especulativa per imaginar i projectar una realitat que encara no existeix, un espai des d’on qüestionar, intervenir i reconfigurar les narratives per a reinventar el món i atrevir-se a dibuixar les utopies que volem viure.