25 de novembre, Dia Internacional contra la violència vers les dones

Un conjunt de propostes per tal de promoure el debat al voltant del paper dels mitjans de comunicació en general i el cinema en particular, en relació a la violència masclista. Peces audiovisuals amb propostes positives que contribueixin a desnaturalitzar una construcció de la feminitat massa sovint cosificada, espectacularitzada i desautoritzada.

Tallers

Tallers recomanats de 6 a 11 anys

Vull ser com
Durada: 2h

Vols ser un cavaller vestit de rosa amb una espasa blava que té el poder de volar? Podem convertir-nos en el personatge que vulguem si anem més enllà dels estereotips que sovint ens mostren els anuncis de joguines i deixem volar la imaginació.

Tallers recomanats de 12 a 18 anys

Enredades en les històries
Durada: 2h

La representació de les violències masclistes en el cinema de ficció i la propostes alternatives.

El cos com a missatge
Durada: 2h

Algunes de les pràctiques audiovisuals dissidents més emblemàtiques pel que fa a la representació de l’experiència i els cossos de les dones.

Màscares i miralls
Durada: 4h

Autoretratar-se i compartir la imatge a les xarxes ja és una pràctica habitual entre els i les joves. Les possibilitats del selfie o de l’autoretrat, però, poden anar molt més enllà. En aquesta activitat proposem revisar els referents d’aquest exercici realitzats per artistes i cineastes i fer creacions que experimentin amb el retrat i l’autoretrat de manera creativa i que explorin les possibilitats del llenguatge audiovisual.

Remoure el trap
Durada: 3h

Creacions musicals no sexistes El gènere musical del trap ha generat un univers de referències musicals i audiovisuals amb continguts, sovint, explícitament masclistes. El taller proposa una revisió crítica de les narratives del trap i una resposta creativa davant la naturalització de les violències.
Un taller conduït per Las VVitch, grup de trap feminista

Cinefòrums

En tierra de hombres
Niki Caro (EUA, 2005) – 126 minuts

El 1989 Josey, una dona amb dos fills al seu càrrec, torna al seu poble natal al nord de Minnesota a la recerca de treball, després de deixar enrere a un home que la maltractava. La mina és una de les principals fonts d’ocupació de la regió, i també un feu tradicionalment ocupat per homes, entre els quals hi ha el seu pare. Quan comença a treballar a la mina, descobreix que les poques dones que hi treballen pateixen assetjament i humiliacions constants per part d’alguns dels seus companys homes. Josey s’hi enfrontarà per portar el cas fins als tribunals.

Locas de alegria
Paolo Virzì (2016) – 111 minuts

En un centre psiquiàtric de la Toscana es troben dues dones, molt diferents entre si, però connectades per un sentiment d’abandó i incomprensió. Quan s’embarquen en una fugida cap endavant dibuixen una al·legoria clara de la pel·lícula Thelma & Louise i de l’esperit d’alliberament i transgressió de dones que escapen d’una existència tràgica i marginal.

Aurora
Emilie Deleuze (2016) – 90 minuts

L’Aurora és una noia de tretze anys que mai no està contenta perquè considera que tot li va malament: la seva família no li agrada, l’escola l’avorreix i no vol estudiar. Les seves amigues s’enfaden amb ella, els nois no li fan gaire gràcia i canta en un grup de rock però li fa vergonya actuar davant del públic. Ella creu que es mereix la medalla a l’odi i el mal humor. Però hi ha algunes coses que encara la poden fer somriure.

Mi perfecta hermana
Sann Lenken (2015) – 95 minuts

Tot i ser germanes, Stella i Katya són del tot diferents. Mentre que Katya, la germana gran, manifesta un grau d’exigència i perfeccionament físic, acadèmic i esportiu altíssim, la petita Stella està més aviat poc preocupada pel seu aspecte i mostra més habilitats socials i sentit de l’humor. Aquesta diferència de caràcters portarà a les dues noies a gestionar un conflicte personal, familiar i social com l’anorèxia de maneres ben diferents.

PROGRAMA DE CURTMETRATGES: Gens curtes de vista

Cinc mirades sobre la feminitat, la diversitat sexual i les microviolències

Cosas de chicos
Aldara Filgueiras (Espanya, 2017) – 9 minuts

Mitjançant una simple inversió de rols, els estereotips associats a la feminitat i la masculinitat queden al descobert en una peça obertament còmica.

Celebraciones
Paz Piñar (Espanya, 2013) – 12 minuts

Amb la tensió creada a la celebració d’aniversari del seu pare a un restaurant, en Mario, un adolescent de 16 anys, esclata.

112
Wenceslao Scyzoryk (Espanya, 2015) – 6 minuts

Quan tothom és de festa, l’oficina telefònica del 112 no fa vacances.

Am I?
Florencia Aliberti (2012) – 3 minuts

Una reflexió oberta al voltant de les pràctiques d’autorepresentació i exhibició a les xarxes socials, però també sobre els imperatius estètics estructurals que porten aquestes noies a buscar l’aprovació en la mirada dels altres, dels espectadors.

Les résultats du feminisme
Alice Guy (França, 1906) – 7 minuts

Alice Guy ridiculitza els rols de gènere en aquest curtmetratge on apareixen uns homes que responen als estereotips de la feminitat i unes dones que es comporten segons els canons de la masculinitat.