dracmagic.cat | mostra@dracmagic.cat
tel. +34 93 2160004
Sant Pere Mitjà 66 08003 Barcelona

 
 

cat | cast | eng








ÍNDEX PEL·LÍCULES

SECCIONS

 
 
 
 
 
 
 
 
 

PEL·LÍCULES

 

Panorama Documental

 
AQUEST CONTE NO S'HA ACABAT Irene Colell, Leonor Sanchís, Itxasne Gaubeka, Isabel Martínez, Núria Costa

Projecció:
dilluns 30 de maig, 19.30 h
Filmoteca

més info

Reflexió sobre la funció dels contes en la construcció i transmissió dels rols i models identitaris. Els relats infantils són uns instruments especialment eficaços en la transmissió dels valors i models que conformen la nostra identitat com a dones i homes. A través de les històries i els personatges es reglamenten les formes d’actuar i de sentir que més s’ajusten als models imposats. El món que ens ofereixen s’organitza a partir d’un joc d’oposicions que reprodueix el binarisme amb què s’explica la diferència sexual.

Per a les realitzadores, la referència als contes infantils és l’excusa per qüestionar l’ordre imperant, per interrogar els models de masculinitat i feminitat que actualment es promouen com a models de “normalitat”.

El documental obre diversos interrogants: són obsoletes les narracions que han passat per tradició de generació en generació? Cal revisar-les o crear noves opcions? De quina manera els contes, com tants altres mecanismes de socialització, col·laboren en la construcció d’un model d’amor romàntic? Quines en són les conseqüències? Esperem encara un príncep blau? Quins rols tenen els prínceps i les princeses en totes aquestes històries?

Aquestes i altres qüestions són comentades per diferents veus que deixen clar que aquest conte no s’ha acabat.

Aquest documental és el projecte final del Taller de Documental Creatiu, a cura de Belkis Vega, realitzat durant el 2010 al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.



CINC BATALLES Ariadna Relea, Yasmin Córdoba, Núria Lozano, Névena Dragosavac, Sarah Bonavia, Maria Roig

Projecció:
divendres 3 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

La Cristina ha decidit explicar el seu passat i fer visible a través de la càmera fotogràfica tot allò que fins llavors ha tingut amagat. Les cinc enormes cicatrius que li recorren el cos per braços, cames i abdomen són la mostra de les cinc batalles per les quals ha hagut de passar per superar les seves malalties i néixer de nou. Es tracta d’històries cosides. Cada fotografia és una peça, i totes encaixades donen com a resultat la seva identitat. Perquè, tal com ella afirma, no seria qui és ara sense les vivències passades.

Sense cap tipus de sentimentalisme o compassió, les realitzadores del documental acompanyen la Cristina en aquest procés de creació i reconciliació. Mantenen la distància justa per acostar-nos a aquesta història de batalles.

Aquest documental és el projecte final del Taller de Documental Creatiu, a cura de Belkis Vega, realitzat durant el 2010 al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

 

CUCHILLO DE PALO / 108 | Renate Costa

CUCHILLO DE PALO Renate Costa

Projecció:
diumenge 29 de maig, 19.30 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

Durant la dictadura de Stroessner al Paraguai (1954-1989) hi va haver una forta repressió de l’homosexualitat: es van assassinar i detenir persones homosexuals i també se’n van publicar llistes. Rodolfo, l’oncle de la directora, va formar part d’aquestes llistes, conegudes popularment amb el nom de 108, perquè la primera contenia 108 noms. La “caça de bruixes” es va iniciar amb el cas d’Aranda i Palmieri, dos homosexuals que van ser assassinats. Stroessner va donar l’ordre d’elaborar “llistes negres” d’homosexuals que van ser distribuïdes i penjades en espais públics: empreses, comerços i universitats, amb el propòsit de sancionar els homosexuals i d’humiliar-los davant la societat. Aquesta política va reforçar la idea de l’homosexualitat com a malaltia, fins aconseguir que en l’imaginari col·lectiu ser homosexual fos sinònim d’assassí.

Avui en dia el terme 108 és un insult, sinònim de maricón, i fins i tot, sense conèixer d’on prové aquest símil, és un número repudiat fins al punt que molts hotels no tenen habitació 108, es retornen matrícules de cotxe amb aquest número i no es venen els números de loteria que acabin en 108.

Renate Costa, intrigada pel silenci familiar que envoltava la mort del seu oncle, va començar un viatge personal per descobrir les causes d’aquesta estigmatització, i ha acabat oferint un retrat d’una part de la història amagada i silenciada del seu país i dels prejudicis que actualment encara fan impossible una reconciliació entre passat i present.

 

ESPACIO SIMÉTRICO | Virginia García del Pino

ESPACIO SIMÉTRICO Virginia García del Pino

Projecció:
diumenge 29 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Documental sobre les correspondències entre dos personatges aparentment distants, un astronauta decidit a participar en un viatge a Mart i una dona desesperançada per la seva malaltia.
La simetria observada per la càmera entre els dos personatges entrevistats s’estén al domini propi de les imatges, que perden els límits de la seva identitat com a documental o ficció, o com a cinema o vídeo. De la mateixa manera, la masculinitat i la feminitat són llocs simètrics, a l’esquerra o a la dreta de l’enquadrament. El problema que queda sense resoldre en aquest joc de simetries és el temps, la finitud del temps vital i la possibilitat de fugir de la història, com indica l’astronauta. Hi ha simetria entre dues vides abocades a la mort?
Nascuda el 1966 a Barcelona, Virginia García del Pino va estudiar Belles Arts i Cinema. Durant el període 2001-2005 va viure i treballar entre Barcelona i Mèxic, país on ha realitzat gran part de les seves obres audiovisuals. El 2007 va fer el Màster en Documental Creatiu de la UAB, que li va produir, juntament amb Localia TV, el documental Lo que tú dices que soy.

 

GENERATIONS / Generacions | Barbara Hammer i Gina Carducci

GENERATIONS Barbara Hammer & Gina Carducci

Projecció:
dimarts 31 de maig 19.30 h.
Filmoteca

més info

A Generations Barbara Hammer treballa mà a mà amb la jove realitzadora queer Gina Carducci en el rodatge i la direcció d’una peça de cinema experimental. El parc d’atraccions d’Astroland, a Coney Island, Nova York, és l’espai idoni per establir les confluències i diferències generacionals. A punt de tancar, el parc recull l’inevitable pas del temps, reflectit en l’arquitectura decadent, i deixa entreveure el fer particular de dues generacions, la de Carducci (33 anys) i la de Hammer (71 anys).

Carducci i Hammer s’inspiren en el film revolucionari de la directora americana Shirley Clarke Bridges Go Round (1953), en el qual va editar una mateixa seqüència dues vegades utilitzant bandes sonores diferents. Carducci i Hammer enregistren en 16 mm el mateix material i posteriorment editen per separat les imatges fins a obtenir un film de 14 minuts i 30 segons cadascuna. Hammer l’edita de forma digital, en un ordinador, i Carducci el munta segons la forma tradicional, tallant i enganxant. Es produeix una inversió de rols en allò que segons l’estereotip correspondria a cadascuna de les generacions que representen. Finalment, de la confluència dels dos treballs en resulta una sola peça d’uns 29 minuts.

 

LO QUE NO PUEDE SER VISTO DEBE SER MOSTRADO | María Ruido

més info

Documental sobre la memòria de la Transició construït a partir de certes produccions del cinema militant que contradiuen les imatges oficials amb les quals s’ha elaborat la nostra memòria del final del franquisme i de l’inici de la democràcia.
Des del deure de la memòria, en paraules de Primo Levi, María Ruido aborda la construcció de la memòria històrica al nostre país, però la seva aproximació no es basa en la veritat del testimoni enregistrat per les imatges, sinó en la constatació de la falta d’imatges sobre determinats esdeveniments o problemàtiques.

El títol del documental remet a l’imperatiu ètic de les imatges formulat per Wacjman en la seva reflexió sobre l’art en el segle XX. La capacitat de fer veure les coses pròpia de l’art es transforma en la possibilitat de fer sorgir en el visible allò que hi falta, el que no pot veure’s. Abundant en aquesta proposta, María Ruido fonamenta el seu treball en aquest mostrar el que no pot ser vist i que, per tant, és absent de la representació que s’ha transmès com a memòria històrica.

El cinema militant esmentat en el documental de María Ruido mostra el que ha quedat fora de la representació oficial, aquella sobre la qual s’ha construït la nostra memòria col·lectiva. La seva proposta és documentar aquests oblits amb els quals s’han construït els records de la nostra memòria col·lectiva.

La memòria de les imatges és l’eix vertebrador de la llarga trajectòria de María Ruido com a documentalista. La seva aproximació ens recorda les paraules de Paul Klee en referència a la creació artística: “l’art no reprodueix el visible, sinó que fa visible”.
 

MAYA DEREN'S SINK / El rentamans de Maya Deren | Barbara Hammer

MAYA DEREN'S SINK Barbara Hammer

Projecció:
dimarts 31 de maig 19.30 h.
Filmoteca

TRÀILER

més info

Maya Deren era una ballarina i realitzadora que va destacar per transgredir les normes de la institució del cinema americà. Nascuda a Kíev l’any 1917, la seva família ben aviat es va mudar als Estats Units. Va estudiar ciències polítiques, periodisme, literatura anglesa i poesia simbòlica. Va treballar com a coreògrafa i es va iniciar en el món del cinema quan es va casar amb el director txecoslovac Alexander Hammid. Va morir l’any 1961 a l’edat de 44 anys.
Maya Deren va ser una figura important en el desenvolupament del cinema experimental americà, un tipus de cinema que hereta Barbara Hammer. En aquest film ret homenatge a la figura de Maya Deren i molt especialment a la seva manera d’entendre el cinema.
Utilitzant el rentamans del bany de la casa on vivia Deren, Hammer recupera els espais on la jove artista va escriure, enregistrar, editar i projectar bona part dels seus films. Hammer destaca la importància de la localització a l’hora de crear qualsevol obra, per això a Maya Deren’s Sink ens ofereix l’espai privat d’aquesta artista. Un cop allà, Hammer conjuga l’espai i el temps projectant imatges dels films de Deren a les parets i el mobiliari, tal com ella mateixa acostumava a fer en els seus films. La mirada de Barbara Hammer construeix l’univers personal de Maya Deren com un collage d’imatges visuals i sonores de diversa naturalesa i procedència.

 

MEMORIAS, NORIAS Y FÁBRICAS DE LEJÍA | María Zafra

més info

Reflexió sobre el valor testimonial de les imatges a través de les filmacions domèstiques. Una vida relatada amb paraules per part de la dona entrevistada és il·lustrada amb les imatges d’una vida enregistrada amb una càmera familiar. La distància entre les dues vides exemplifica la distància que hi ha entre la realitat i la seva representació, entre les vides dignes de ser representades i aquelles que no tenen cap imatge que les representi.
La memòria que recullen les imatges es construeix a través de l’absència de totes aquelles realitats que no han estat mai representades. No es pot oblidar el que no ha estat, sinó el que no ha estat visibilitzat. María Zafra ens mostra els mecanismes ideològics de la memòria familiar enregistrada a través de les imatges. Els records s’elaboren des de criteris similars als que regulen les nostres conductes i sentiments.
El documental ens interroga sobre la memòria familiar com una forma de representació social: quin tipus de família pot ser representada en la nostra societat? O el que és si fa o no fa el mateix: quins records podem tenir de la nostra vida familiar?
 

PINK SARIS / Saris roses | Kim Longinotto

PINK SARIS Rebecca Richman Cohen

Projecció:
divendres 27 de maig, 17 h
Filmoteca
diumenge 5 de juny, 21.45 h
Cloenda al pati de la Bonnemaison

TRÀILER

més info

El documental segueix les Gulabi Gang, un grup d’activistes del nord de l’Índia, vestides amb saris roses, que lluiten contra la repressió de “les intocables”, les dones de casta més baixa, dins les seves comunitats. Longinotto, directora aclamada a escala internacional i veterana en els programes de la Mostra, centra el seu treball en Sampat Pal, líder del grup, i relata els casos d’algunes de les noies que lluiten per canviar les situacions d’abús de poder en les quals es troben immerses.
Amb Pink Saris, tal com feia a Rough Aunties, The Good Wife of Tokyo, Divorce Iranian Style o Sisters in Law, Longinotto torna a situar les dones al centre de la narració per parlar-nos del xoc entre tradició i modernitat en les nostres societats. La realitzadora retrata les estratègies que les dones utilitzen per construir el seu propi camí, en un món que sovint els és hostil. Sense por d’enfrontar-se a l’ordre establert i conscients que poden topar amb certes contradiccions, lluiten contra els prejudicis i les creences religioses que han fet possible els matrimonis forçats a menors i que han justificat els maltractaments físics en l’àmbit familiar.
 

TRANSMISSIONS | Marta Vergonyós Cabratosa

TRANSMISSIONS Marta Vergonyós Cabratosa

Projecció:
diumenge 29 de maig, 22 h
Filmoteca
dimecres 1 de juny, 19.30 h
Filmoteca

més info

Retrat íntim de les dues àvies de la realitzadora que mostra la seva importància com a transmissores d’experiència. L’art de fer ganxet o d’embolicar ous de manera que no es trenquin forma part d’aquest saber que transmeten amb la seva manera de relacionar-se amb l’entorn i de viure el pas del temps.
La transmissió del seu saber no es mostra a través de l’adquisició dels coneixements que tenen de les coses, sinó per la manera d’estar, de sentir i de viure, expressades en els gestos que fan quan ensenyen a la seva néta com agafar el ganxet o doblegar el paper.
Marta Vergonyós primer observa, després comparteix i finalment reprodueix les accions de les seves àvies. Les imatges són també resultat d’aquesta experiència que es transmet i s’aprèn a través del cos. No són el resultat d’una mirada separada del cos, una mirada que capta el que hi ha davant la càmera, sinó del contacte físic i emotiu que crea quan mira.

 

WHO TOOK THE BOMP? LE TIGRE: ON TOUR / WHO TOOK THE BOMP? Le Tigre: de gira | Kerthy Fix

WHO TOOK THE BOMP? LE TIGRE: ON TOUR Kerthy Fix

Projecció:
dijous 26 de maig, 22 h
Inauguració Plaça de la Virreina, Gràcia.
(En cas de pluja, la projecció es traslladarà al dt. 31, a l'Espai Francesca Bonnemaison)

TRÀILER

més info

Le Tigre: on Tour és un documental que segueix el grup de música electropunk Le Tigre en la seva darrera gira “This Island”, l’any 2004. El film ofereix una mirada plena d’humor sobre el que significa ser feminista, artista i queer, i estar subjecte a uns mitjans de comunicació que s’esforcen a construir una imatge estereotipada de les dones en el món de la música.
Le Tigre és una banda americana formada per JD Samson, Johanna Fateman i Kathleen Hanna. Aquesta última va ser la líder de la mítica banda punk Bikini Kill, grup insigne del moviment Riot Grrrl, un moviment cultural i polític, que als anys noranta qüestionava l’escena musical punk/hardcore dominada per patrons masculinitzats.
Riot Grrrl va ser un fenomen cultural que va canviar el discurs popular sobre les dones en la música, i va crear una xarxa internacional de feministes promotores de concerts, segells discogràfics, periodistes, artistes i fans que encara ara perdura. Riot Grrrl proposava també un activisme feminista diferent, i transformava les tradicionals activitats de protesta com les manifestacions o els mítings en un activisme cultural que incorporava la creació d’art, pel·lícules, zines i música com a part de l’activisme feminista.
Le Tigre ha mantingut els ideals de les Riot Grrrl a través de les seves lletres marcadament feministes, que inclouen temes com la pressió sobre el cos, els abusos sexuals o la masculinitat femenina, així com a través de la seva posada en escena, que combina videoprojeccions, coreografies i vestuaris peculiars com a forma de transgressió.
El documental es construeix a partir de les imatges enregistrades en els concerts, però també a partir de tot allò que succeeix darrere de l’escenari, i de les entrevistes a les tres membres del grup, en què cadascuna explica com entén el feminisme i com es confronta amb el sexisme i l’homofòbia inherents al món del punk rock.
A través de les seves vitals performances a l’escenari, aquest captivador documental mostra com Le Tigre és capaç de transformar els hits musicals més ballables en descarats arguments polítics.
 

¡WOMEN ART REVOLUTION: A SECRET HISTORY /
Revolució artística de les dones: Una història secreta | Lynn Hershman Leeson

¡WOMEN ART REVOLUTION: A SECRET HISTORY Lynn Hershman Leeson
fotògraf: Ethan Kaplan

Projecció:
dissabte 4 de juny, 19.30 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

A finals dels anys 60 dones artistes nord-americanes van formar un col·lectiu anomenat W.A.R.: Women Artists in Revolution. El documental que reprèn el seu nom i el seu doble sentit ens explica les raons per les quals es van unir per lluitar contra les rígides estructures de l’art, conformades segons uns criteris androcèntrics i etnocèntrics.
Judy Chicago, Miriam Shapiro, The Guerrilla Girls, Nanci Spero i moltes altres creadores destacades del panorama artístic nord-americà de finals dels 60, i de la dècada dels 70 i 80, són les principals protagonistes de les entrevistes del documental. A través del seu testimoni i de les seves obres, Lynn Hershman Leeson ens explica els valors, idearis i objectius d’aquest moviment.
La directora i artista Lynn Hershman Leeson va enregistrar al llarg de 40 anys entrevistes amb les artistes pioneres d’aquesta revolució artística. La voluntat de capturar la història de l’art feminista ha fet que el documental estigués en procés de producció durant tots aquests anys i que després de la seva edició final encara resti obert, per tal que les noves generacions continuïn fent-hi aportacions a través del web ( HYPERLINK "http://www.rawwar.org" www.rawwar.org). Amb aquesta estratègia, la directora reivindica l’art com un moviment en constant procés de transformació.
 

^ inici

 

Panorama Ficcions

 
 
 

DIE FREMDE / L’estranya | Feo Aladag

DIE FREMDE Feo Aladag

Projecció:
dissabte 4 de juny, 22 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

D’origen alemany, Umay, una dona de 25 anys, fuig amb el seu fill d’Istanbul a Berlín, per buscar refugi a casa de la seva família i escapar de la violència que exerceix el seu marit. Aquesta arribada crea un greu conflicte perquè va en contra de les convencions i dels valors tradicionals de la seva comunitat. Els seus pares decideixen que el fill d’Umay torni amb el pare a Turquia. Lluny d’acceptar aquesta decisió, Umay farà tot el possible perquè això no succeeixi.

Die Fremde és un film contingut, que no aposta per l’efectisme emocional de moltes pel·lícules que parlen de la violència contra les dones, sinó que fa un retrat sobri i complex de la situació i dels personatges. Centrat en els crims d’honor, el film intenta mostrar els complexos mecanismes que es posen en joc en l’estructura familiar i que fan possible mantenir un sistema de control i repressió cap a les dones. A través d’un personatge femení fort, Die Fremde és un bon exercici crític sense concessions als moralismes sentimentals.



ELISA K Judith Colell & Jordi Cadena

Projecció:
dissabte 28 de maig, 22.15 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

El record traumàtic d’una violació emergeix al cap dels anys en la memòria de la seva protagonista. El present i el passat perden els límits i conformen un nou marc temporal en el qual es fa palesa la fragilitat de la nostra identitat.

El passat d’Elisa, viscut com a record, sorgeix al cap de 24 anys. El món s’enfonsa sota el pes del dolor, però sobretot és la desaparició del sentit de les coses la causa principal de l’angoixa que viu la protagonista. El record es fa insuportable perquè no hi ha cap espai on pugui dipositar-se. No hi ha un jo que sigui capaç d’afegir una peça més a la seva identitat. En trencar-se els vincles amb el món per la irrupció del record oblidat, la identitat s’ha trencat en mil fragments que no poden articular-se de nou.

Aquesta correspondència impossible entre el passat i el present s’expressa formalment des del mateix relat fílmic. La primera part, la del record oblidat, s’ha filmat en blanc i negre i la narració dels fets la condueix una veu en off que avança el que veiem en les imatges. La distància del narrador respecte als fets relatats exemplifica la funció de la memòria com a veu que construeix l’itinerari dels nostres records. La segona part, filmada en color, remet al present de la història i de les imatges amb les quals es representa. No hi ha dissociació temporal sinó correspondència, però és precisament aquesta confluència el que es trenca quan emergeix el que no podia ser reconegut. La càmera trenca la distància de la primera part i segueix la convulsió que viu la protagonista acostant-se als moviments del seu cos que es resisteix a assimilar el que ha recordat. Finalment serà de nou la paraula la que permetrà construir un ordre nou que pugui incloure la vivència oblidada. La conversa d’Elisa amb el seu pare és el reconeixement per part de la protagonista del que no podia recordar, però queda en suspens com serà el futur de la seva nova identitat.

Elisa K és el primer llargmetratge dirigit conjuntament per Judith Colell i Jordi Cadena. Després de l’èxit i el recorregut per nombrosos festivals internacionals de les seves pel·lícules anteriors, Dones i la més recent, 53 días de invierno, Colell uneix la seva mirada amb la de Jordi Cadena, que va tornar a la direcció l’any passat amb Els passos perduts, després d’un temps en què s’ha dedicat principalment a la docència. Jordi Cadena signa també l’adaptació del guió, basat en el conte de Lolita Bosch, Elisa Kiseljak, publicat per Caballo de Troya.



 

MEEK'S CUTOFF | Kelly Reichardt

MEEK'S CUTOFF Kelly Reichardt

Projecció:
divendres 27 de maig, 22 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

Kelly Reichardt es basa en els diaris de dones que viatjaven cap a l’Oest per construir un western particular. El film ens situa a l’any 1845, enmig del desert d’Oregon, on una petita caravana formada per tres famílies es dirigeix cap a l’Oest guiada per l’explorador Stephen Meek, que segueixen després d’abandonar la caravana principal amb l’objectiu d’agafar una drecera (en referència al títol de la pel·lícula, cutoff també significa drecera).

En aquesta història, que connecta directament amb la mítica de la construcció dels Estats Units d’Amèrica, teixida també a partir del western, Reichardt té l’objectiu precisament d’oferir una visió que hi contrasta absolutament. En comptes de basar-se en moments àlgids, en l’èpica, en l’heroi, la directora ens transmet el desassossec d’uns personatges que, dia rere dia, caminen pel desert sense saber del cert si segueixen el camí correcte. La quotidianitat i els petits gestos rutinaris tenen el protagonisme a Meek’s Cutoff. I la posada en escena ve marcada pel punt de vista de les dones, apartades constantment de la presa de decisions, sovint caminant uns passos enrere, amb la visió limitada pels barrets que els cobreixen els cabells, i que la directora aconsegueix transmetre amb l’elecció d’un format de pantalla no panoràmic. En comptes de les imatges apaïsades habituals en els westerns, que ens obren tot un món de possibilitats, que transmeten el romanticisme d’un viatge que condueix al destí somiat, aquí sentim l’opressió i l’aïllament dels personatges.

En aquest context, el personatge d’Emily resulta paradigmàtic, ja que trenca les limitacions del rol que li ha estat assignat en tant que dona i s’erigeix com la màxima qüestionadora de la figura del guia, Stephen Meek, que s’esforça constantment a mantenir la seva èpica, la de l’heroi que és capaç de vèncer totes les dificultats del camí i assolir l’èxit.



 

^ inici

 

El sexe dels ángels

 
 
 

GUERRILLER@S | Montse Pujantell

GUERRILLER@S Montse Pujantell

Projecció:
dimecres 1 de juny, 22 h
Filmoteca

més info

Documental que planteja una reflexió sobre la identitat de gènere. A partir d’un grup heterogeni de militants per la lluita transsexual i transgènere, el documental parla de la construcció dels gèneres i de les seves “estratègies de control”. Quatre guerriller@s ens conviden a pensar sobre el tema a partir de la seva experiència personal i col·lectiva.

Un dels aspectes particularment crítics de la seva lluita és el que fa referència a la pròxima revisió del DSM (el diagnòstic de trastorns mentals que regeix els protocols medicopsiquiàtrics a tot el món), prevista per al 2013, per tal que la transsexualitat no sigui considerada un trastorn ni una malaltia, com ja va succeir anteriorment amb el col·lectiu homosexual (considerat patològic segons aquest manual fa aproximadament 30 anys).



HOOTERS Anna Margarita Albelo

Projecció:
dijous 2 de juny, 19 h
Espai F. Bonnemaison

més info

Documental que mostra el procés de rodatge del film The Owls (Cheryl Dunye, EUA, 2010), dirigit i interpretat per actrius de referència del cinema de lesbianes nord-americà: Cheryl Dunye, directora de The Watermelon Woman (1996) i Stranger Inside (2001); Lisa Gornick, directora i actriu de Tick Tock Lullaby (2007); Guinevere Turner i V.S. Brodie, actrius de Go Fish (1994); Deak Evgenikos, actriu d’Itty Bitty Titty Committee (2007), i Skyler Cooper, actriu d’Elena Undone (2010). Rodada en tres setmanes, The Owls es proposa com un exercici de creació col·lectiva en el qual totes les participants reflexionen al voltant dels seus personatges i es discuteixen totes les aportacions.

En tot aquest procés, la directora Anna Margarita Albelo recull aquesta experiència, filmant tot allò que succeïa darrere de les càmeres. A partir de les escenes capturades i de les entrevistes a les actrius i a les diferents persones de l’equip, el documental Hooters reflexiona i fa visibles, amb humor, els debats que van sorgir al voltant de les identitats, de les diferències generacionals, de la raça, de les sexualitats, de la representació de les identitats, i del que suposa un treball col·lectiu.



 

LAS MUERTES CHIQUITAS | Mireia Sallarès

LAS MUERTES CHIQUITAS Mireia Sallares

Projecció:
dimecres 1 de juny, 22 h
Filmoteca

més info

Las muertes chiquitas és un projecte interdisciplinari que se centra en les entrevistes a més de 30 dones de Mèxic de diferents zones del país, de diverses edats, estrats socials, professions i religions. Aquest projecte es va iniciar el 2006 i és el resultat de 4 anys de treball. Consta d’un centre de documentació, una sèrie fotogràfica de gran format, l’edició d’un llibre, un documental, dos intervencions en espais històrics i un cicle de debats.

A Mèxic, de vegades, a l’orgasme se l’anomena “la muerte chiquita”. Amb aquest joc de paraules Mireia Sallarès inicia el seu treball amb la intenció d’indagar sobre els orgasmes, però també sobre el plaer, el dolor, el poder, la violència i la mort de les dones. Les històries de vida de les dones entrevistades relaten successos relacionats amb els feminicidis de Ciudad Juárez, amb les treballadores sexuals de barris marginats, les professores universitàries, les exiliades de guerres europees, les seropositives, les homosexuals, les transsexuals, les exguerrilleres dels anys 70, les burgeses, les indígenes, les estudiants, les mares, les àvies, les filles, etc.

El curt que presentem a la Mostra és un extracte d’11 minuts del documental del projecte, de gairebé 5 hores de durada.



 

TALKING HEADS (MUSLIM WOMEN) / Caps parlants (Dones musulmanes) | Fathima Nizaruddin

TALKING HEADS (MUSLIM WOMEN)Fathima Nizaruddin

Projecció:
dimecres 1 de juny, 22 h
Filmoteca

més info

Visió satírica de la manera com els mitjans de comunicació construeixen la identitat de les dones musulmanes com a víctimes uniformes, sense cap identitat pròpia. A través de Z, personatge inventat per la realitzadora i que respon a “l’amistosa veu narrativa de Déu”, la pel·lícula s’apropa als esforços de la realitzadora per fer un documental amb una certa dosi de cinisme i d’humor.

Segons la mateixa directora, la idea va sorgir com a reacció a les imatges que els mitjans de comunicació com la CNN o Al-Jazeera ofereixen de les dones musulmanes per sustentar les seves línies ideològiques. Però al mateix temps la pel·lícula revela com la subjectivitat de la realitzadora influeix en el treball fins al punt que el documental acaba sent tant un film sobre ella mateixa com sobre el tema que aborda.



 

^ inici

Clàssiques

 
 
 

DORIAN GRAY IM SPIEGEL DER BOULEVARDPRESSE / La imatge de Dorian Gray a la premsa groga | Ulrike Ottinger

DORIAN GRAY IM SPIEGEL DER BOULEVARDPRESSE Ulrike Ottinger

Projecció:
dissabte 28 de maig, 19.30 h
Filmoteca

més info

El doctor Mabuse, el nou prometeu immortalitzat en el film de Fritz Lang crea un nou humà, Dorian Gray, el jove que no vol perdre la bellesa i la joventut, segons relata Oscar Wilde. En aquest joc de dualitats i correspondències, Ottinger proposa noves dualitats i escissions a través d’un joc de miralls en què s’intercanvien les identitats sexuals dels personatges i es transgredeixen les pautes de la representació.
Rebutjant els codis socials i cinematogràfics establerts, Ottinger transforma a la manera de Mabuse qualsevol forma d’identitat. Subverteix els patrons hegemònics i qualsevol forma de categorització en utilitzar dones per encarnar personatges masculins, com és el cas de Delphine Seyring, model destacada en els anys 60 i actriu emblemàtica del cinema feminista per interpretar Jeanne Dielman (Ch. Akerman, 1975), que es converteix en el jove Dorian Gray, o fa que un mateix actor o actriu interpreti més d’un personatge, de manera que no en fixa definitivament, moltes vegades, la identitat sexual.
Ottinger crea unes imatges complexes i subtils, capaces de provocar emocions contradictòries i despertar a la vegada l’estranyament i el reconeixement d’espectadors i espectadores. Mai no podem restar indiferents davant les seves propostes, sempre sorprenen les seves imatges, que es mouen i fan girar la roda de les significacions apreses.

 
 

GENPIN | Naomi Kawase

GENPIN Naomi Kawase

Projecció:
dijous 2 de juny, 22 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

En el seu documental Tarachine (2006) Kawase ens parlava de l’estreta línia que separa la vida i la mort, filmant el naixement del seu fill i filmant la seva àvia al final de la seva vida. Amb Genpin, Kawase recupera la mateixa temàtica allunyant-se de les seves vivències i centrant la mirada en aquelles dones que han decidit donar a llum de forma natural, sense medicació ni intervencions de cap mena. Les declaracions d’aquestes dones es complementen amb el testimoni del seu metge, el tocòleg Tadashi Yoshimura, que ha assistit a més de 20.000 parts naturals a la seva clínica enmig del bosc. Per a la preparació del part, Yoshimura convida les dones a fer exercici, passejar, tallar llenya... a la vegada que els dóna el suport moral necessari per aconseguir que els parts siguin el més plaents possible.
Retratant uns moments de tanta intimitat com aquests, Kawase examina aquesta realitat amb sensibilitat i cura. Kawase vincula la vida i la mort al cicle de la natura, com ja és habitual en els seus films, però aprofundeix en la necessitat d’acceptar la mort com a part de la vida. El rodatge va començar la primavera de 2009 i es va perllongar uns 50 dies al llarg de les quatre estacions, de manera que ens mostra un entorn exuberant i canviant que actua com a metàfora de la transmissió de la vida, de la gestació i del donar a llum.

 
 

NEWS FROM HOME / Notícies de casa | Chantal Akerman

NEWS FROM HOME Chantal Akerman

Projecció:
divendres 3 de juny, 22 h
Filmoteca

més info

Retrat de Nova York al ritme de les cartes que enviava la mare de la realitzadora durant la seva primera estada a la ciutat, a l’inici dels 70.

El maig de 1976, Akerman torna a la ciutat i filma, amb Babette Mangolte a la càmera, els diferents llocs de la ciutat com un itinerari de la memòria que flueix amb el ritme de les imatges. El relat s’organitza com un seguit de vistes, estructurades a través de la lectura de les cartes que Akerman fa amb un to monocord i a vegades poc audible. La veu en off s’inscriu en la banda sonora com un element més de la melodia que componen les imatges i els sons. L’estructura audiovisual no segueix les relacions habituals de correspondència i analogia, sinó que es produeixen dissociacions i contrastos de la mateixa manera que en el camp visual es combinen presències i absències.

El domini de l’enquadrament, una de les característiques més destacades del cinema d’Akerman, és particularment notori en aquest film. Sorprèn la precisió amb què la realitzadora capta les diverses formes del paisatge urbà i el contrast que hi estableix. Contràriament al que és habitual, la representació del temps i l’espai no obeeix al desenvolupament d’una acció o un esdeveniment, ni respon a cap criteri de continuïtat o d’homogeneïtzació que permeti fixar un sentit a les coses. La mirada d’Akerman és precisa i dispersa. Capta a l’atzar, de forma depurada i minuciosa, instants, gestos, formes, volums, colors, que malgrat l’exactitud de la seva combinatòria apunten sempre al buit, a tot allò que en un moment donat pot descompondre’n la figuració.

Aquesta fragilitat que tenen les coses en la representació, l’observem també en el punt de vista que adopta Akerman. La distància de l’observació es trenca en molts moments que les persones miren a càmera. La presència de la càmera es fa palesa en l’instant que el circuit de les mirades varia de direcció i apunta directament a l’interval o la separació que hi ha entre la mirada i la visió que ens ofereix.

.
 
 

STILL MOVING / Movent-se encara | Ulrike Ottinger

STILL MOVING Ulrike Ottinger

Projecció:
diumenge 29 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Ottinger experimenta amb els límits entre la realitat del present i la ficció de la memòria, a partir d’objectes de la col·lecció africana del seu pare, de fotografies dels anys 70, i de fragments d’una filmació en súper-8 de la festa d’aniversari de Lit Picard.
Still Moving juga amb l’ambigüitat del doble significat de les paraules. D’una banda, fa referència al pas de la immobilitat (still) al moviment, tal com passa amb els objectes que la directora ha anat recopilant en forma d’arxiu vivent. I, de l’altra, es refereix a la manera com el passat, allò que resta en la memòria, afecta encara el present (still com a adverbi significa “encara” i moving com a adjectiu significa “emotiu, commovedor”). Per tant, el que resta encara està en moviment en el present, encara commou.
A través d’aquest joc d’interconnexions entre l’estatisme i la mobilitat, Ottinger experimenta amb les imatges, amb la mobilitat de les seves significacions..
 

^ inici

Cecilia Mangini. Visioni e Passioni / Visions i Passions

 
 

Aquesta secció ha estat programada amb la col·laboració de Archivio Cinema del reale, OfficinaVisioni i Big Sur.

 

ALL'ARMI SIAM FASCISTI / A les armes, som feixistes | Cecilia Mangini, Lino Del Fra i Lino Miccichè

ALL'ARMI SIAM FASCISTI Wanda Jakubowska

Projecció:
divendres 27 de maig, 19.30 h
Filmoteca

més info

Realitzat exclusivament amb material d’arxiu que va de l’inici del segle XX als fets de Gènova de 1960, moment en què van haver-hi nombroses mobilitzacions antifeixistes a diverses ciutats d’Itàlia com a protesta per l’obertura del govern democratacristià de Fernando Tambroni al moviment neofeixista. A partir d’un text de Franco Fortini, el documental indaga en els orígens del feixisme, des del suport que va rebre del capitalisme agrari i industrial fins a les seves ramificacions a diversos països europeus.

Elaborat conjuntament amb Lino Del Fra, marit de la realitzadora, i amb l’historiador Lino Micciché, aquest documental ens dóna a conèixer no només el marc ideològic i polític del feixisme com a fenomen històric, sinó també el rastre que ha deixat en la mentalitat de la gent i les seves possibles conseqüències en el present.

El film, acabat el mes de març de 1961 va quedar bloquejat per la censura durant un any. A l’espera dels permisos es va presentar fora de competició a la Mostra di Venezia. Va obtenir l’aplaudiment de la crítica i del públic que va poder assistir a les tres projeccions que se’n van fer, i va rebre el suport de diversos intel·lectuals com Alberto Moravia i Pier Paolo Pasolini.

El treball crític del documental, segons afirma Mangini, consisteix a transgredir la significació que tenen les imatges en un determinat ordre discursiu i transformar els criteris que s’imposen en instruments d’intervenció i valoració crítica de la realitat present. Les imatges han deixat de ser la prova d’una realitat fixada prèviament i es presenten com a preguntes que apunten a la veritat de les coses. En aquest posar a prova la realitat resideix el caràcter documental de les imatges i el seu valor com a eina política.

.

 
 

IGNOTI ALLA CITTÀ / Desconeguts a la ciutat | Cecilia Mangini

IGNOTI ALLA CITTÀCecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Primer curtmetratge sorgit de la col·laboració amb Pasolini. A mig camí entre la voluntat testimonial del reportatge i la visió poètica, relata les condicions de vida, l’ambient i els somnis, dels “ragazzi di vita” de les barriades perifèriques de Roma..

 
 

STENDALI (Suonano ancora) / Stendali (Encara sonen) | Cecilia Mangini

STENDALI (Suonano ancora) Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Documental sobre els rituals mortuoris a la regió, l’últim testimoni d’una lamentació funerària en llengua grega, realitzat a Martano, poble de la província de Salerno, al sud d’Itàlia. Es va filmar a la província de Lecce i el text utilitzat per conduir el relat va ser supervisat per Pasolini.
Les imatges sorprenen pel seu impacte visual i sonor, seguint els principis estètics del cinema soviètic, i pel seu valor etnogràfic, avalat pels estudis d’Ernesto de Martino.

.

 
 

MARIA E I GIORNI / Maria i els dies | Cecilia Mangini

MARIA E GIORNI Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Retrat afectuós de Maria, una de les últimes representants de la mil·lenària cultura camperola, que el progrés econòmic ha destruït. El documental ha estat realitzat a Mola di Bari, el lloc on la realitzadora va néixer i va viure fins als sis anys, quan la seva família es va traslladar a Florència.



 
 

LA CANTA DELLE MARANE / El cant de les 'marane' | Cecilia Mangini

LA CANTA DELLE MARANE Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Basat en un tema tractat en la novel·la Ragazzi di vita de Pasolini, el documental és un nostàlgic adéu a les marane, terme que en el dialecte romà fa referència als basaments d’aigua, semblants a petits torrents, que es troben a la perifèria de Roma. Aquests llocs eren punts màgics de trobada dels joves adolescents que vivien a la perifèria romana, que formaven part de l’exèrcit de desheretats sorgits del miracle econòmic.



 
 

FELICE NATALE / Bon Nadal | Cecilia Mangini

FELICE NATALE Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Amb ironia i sense concessions, Mangini denuncia el mite del consumisme i de la moda seguint les mirades encuriosides i expectants dels infants que s’acosten a les parades de Piazza Navona, a Roma, el dia de l’Epifania.



 
 

ESSERE DONNE / Ser dones | Cecilia Mangini

ESSERE DONE Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

En la dècada dels 70 moltes dones van veure en la fàbrica la possibilitat de millorar la seva existència. El documental analitza la situació, conflictiva i difícil, de les dones en el món del treball, i analitza de nord a sud les seves condicions de treball, amb la intenció de revelar els mecanismes del naixent capitalisme italià i de descobrir els drames socials que s’ocultaven darrera el boom econòmic.


 
V&V Cecilia Mangini

Projecció:
dilluns 30 de maig, 22 h
Filmoteca

més info

Documental sobre una relació amorosa entre dos joves estudiants. A través de les seves vivències es conjuguen l’àmbit privat dels sentiments amb el polític expressat pels seus ideals de vida com a pràctica quotidiana. Les imatges, púdiques, expressen eficaçment la tendresa de les seves carícies i la determinació dels seus ideals. Les paraules i els cossos s’enllacen formant una unitat sense perdre els seus propis contorns.


 

^ inici

No Wave

 
 
 

BLANK CITY / Ciutat en blanc | Céline Danhier

BLANK CITY Céline Danhier

Projecció:
divendres 3 de juny, 19.30 h
Filmoteca

TRÀILER

més info

La Nova York de finals dels anys 70 i principis dels 80 va ser l’escenari d’una gran ebullició creativa que s’estenia a tots els àmbits artístics: música, art, performance, cinema... En un context de postcrisi financera, la desolació i el perill formaven part de la ciutat, però també una energia creativa que va ser la base del treball d’artistes que vivien sobretot a l’East Village i al Lower East Side de Manhattan. Tot i que els referents musicals de l’època són força coneguts avui en dia, amb figures com Lydia Lunch o Sonic Youth, amb el cinema no ha passat el mateix. Veient això, la directora del documental va decidir recuperar aquell moment, sobretot el seu esperit, i posar de manifest la seva influència en el posterior desenvolupament del cinema independent.

A través d’una fórmula senzilla, intercalant nombroses entrevistes als personatges protagonistes amb una gran quantitat de material d’arxiu, la directora aconsegueix evocar tot el que representava ser una persona creadora en aquell context. Primer va ser la No Wave, que rebutjava tant el cinema comercial com l’experimental, amb films rugosos i sofisticats, cínics i alhora passionals, i que va fer del súper-8 i del do it yourself la seva peculiar marca (tot i ser un grup totalment heterogeni). Després va venir el Cinema of Transgression (cinema de la transgressió), amb films més curts, més violents i més sexuals.

La tasca de recuperació que va dur a terme Danhier es pot veure com un primer pas per treure a la llum tota una època, però, més enllà d’això, representa una reflexió interessant sobre la possibilitat que, en un lloc determinat, en un moment concret, es produeixi un moment creatiu únic. En aquest cas va ser Nova York, una ciutat que avui en dia sembla difícil de reconèixer en les pel·lícules de la No Wave, amb pobresa i edificis en runes, però que actualment podria ser Berlín o qualsevol altra ciutat del mon. No es tracta, doncs, de mitificar el moment, sinó de potenciar la llibertat creativa arreu.



 

GUERILLÈRE TALKS / Converses de guerillère | Vivienne Dick

GUERILLÈRE TALKS Vivienne Dick

Projecció:
dissabte 4 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

La primera pel·lícula de Vivienne Dick és una sèrie de retrats de dones, moltes d’elles estrelles de l’escena musical i artística punk de la No Wave, a la Nova York de finals dels 70. Rodat amb súper-8, el film s’estructura en una sèrie de documents separats per pel·lícula Kodak, però sense muntatge. En cada fragment, Dick permet que cada personatge expressi les seves inquietuds, pensaments, treball... El títol de la peça ja és tota una declaració d’intencions i s’extreu precisament del títol de la novel·la feminista de Monique Wittig, Les Guérillères. Lydia Lunch, Pat Place o Adele Bertei, entre d’altres, tenen 3 minuts per autodefinir-se davant l’objectiu de la càmera de Dick.



 
 

SHE HAD HER GUN ALL READY / Ella tenia la pistola a punt | Vivienne Dick

SHE HAD HER GUN ALL READY Vivienne Dick

Projecció:
dissabte 4 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

En la seva segona pel·lícula, Dick repeteix amb Lydia Lunch i Pat Place, que interpreten dos personatges atrapats en una relació destructiva. La cineasta estableix un joc de relacions cada cop més vigilant entre Place, com a voyeur andrògina, i Lunch, com a femme fatale. La càmera captura la creixent frustració de tots dos personatges, en una relació ambigua que no acabem de saber si representa una sola identitat o la influència d’un caràcter fort sobre un altre de més feble. Alhora, Dick hi introdueix elements de la cultura popular, com les imatges de diferents canals de televisió, el relat amb veu en off dels detalls truculents d’un assassí en sèrie de l’època... i propicia una reflexió sobre els estereotips generats pels mitjans de comunicació.



 
 

LETTERS TO DAD / Cartes al pare | Beth B i Scott B

LETTERS TO DAD Beth B & Scott B

Projecció:
dissabte 4 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

El novembre de 1978, el reverend Jim Jones, fundador de la secta Peoples Temple (El temple del poble), va encapçalar un suïcidi massiu a Jonestown, on van morir més de 900 persones. A partir d’extractes de les cartes enviades pels membres de la comunitat al reverend, Beth B. i Scott B. construeixen una reflexió al voltant de l’autoritat i els sistemes de control. El film ens presenta tot un seguit de personatges de l’escena artística i musical del moment (No Wave), cada un dels quals, en pla mig, pronuncia alguna frase extreta de la correspondència citada, triada per ell mateix. Amb una banda sonora in crescendo que ajuda a crear una sensació d’opressió i claustrofòbia, la pel·lícula juga amb el concepte de l’autoritat paterna, ja que el “pare” que se cita tant podria ser el reverend com el propi pare de cadascun dels personatges.



 
 

BLACK BOX / Caixa negra | Beth B i Scott B

BLACK BOX Beth B & Scott B

Projecció:
dissabte 4 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

Una de les obres més destacades del duet format per Beth B. i Scott B. és Black Box. La parella de creadors es va inspirar en l’artefacte de tortura d’aquest mateix nom denunciat per Aministia Internacional en l’època, construït a Texas i utilitzat a Xile, l’Uruguai i l’Iran com a instrument de coerció. En el film, un home innocent és capturat per un grup que vol canviar-li el pensament, buidar-lo de qualsevol sentiment o pensament humans. Lydia Lunch, en el paper de “científica boja”, duu a terme la tortura i col·loca el presoner dins la caixa negra, on rep un bombardeig creixent de llum i so. Les referències al Big Brother de George Orwell hi són presents, en un treball que fa referència també a l’artifici propi de les imatges del cinema o la televisió, que sovint representen el patiment i la violència convertits en espectacle.



 

^ inici

 

Militàncies de la Memòria

 

DOLI, DOLI, DOLI... COAS CONSERVEIRAS. REXISTRO DE TRABALLO / Doli, doli, doli... amb les conserveres. Registre de treball | Uqui Permui

DOLI, DOLI, DOLI COAS CONSERVEIRAS. REXISTRO DE TRABALLO Uqui Permui
fotografia cedida per l'OTTS

Projecció:
dimecres 1 de juny, 21.45 h
Pati de la Bonnemaison

més info

Document sobre la situació de les dones que treballen a les fàbriques de conserves de la ria d’Arosa. Les imatges filmades per elles mateixes de la vaga que van fer el 1989 i de la tancada que van protagonitzar 100 dones de la fàbrica d’Odosa es combinen amb les imatges enregistrades per Uqui Permui per testimoniar les lluites que encara avui han de fer per obtenir un reconeixement dels seus drets laborals que sigui equiparable al dels homes.

En les entrevistes i els comentaris de les protagonistes constatem que el passat continua present, no pas com a record del que va ser, sinó com a present del que encara hi ha, de la situació laboral i familiar que viuen actualment.

 

EL RECOLECTOR DE RECUERDOS | María Zafra

EL RECOLECTOR DE RECUERDOS María Zafra

Projecció:
dimcres 1 de juny, 19.30 h
Filmoteca

més info

Els mecanismes de construcció de la memòria familiar s’analitzen a partir de la revisió de les imatges enregistrades per l’avi de la realitzadora. Els records es presenten com a resultat de l’encreuament de dues mirades, la del recol·lector de records, i la de la mateixa realitzadora, que les utilitza com a base del seu documental. Queda una tercera mirada, la de l’espectador o l’espectadora, que elabora els seus records a través de les imatges projectades.
María Zafra demostra que la memòria, personal, familiar o col·lectiva, és un gran palimpsest en el qual escrivim o ens escriuen el relat de la nostra identitat.

.
 

GRANADA 30 AÑOS DESPUÉS, 5000 FEMINISMOS MÁS | Cecilia Barriga

GRANADA 30 AÑOS DESPUÉS, 5000 FEMINISMOS MÁS Cecilia Barriga

Projecció:
divendres 3 de juny, 17.30 h
Filmoteca

més info

El desembre del 2009 es van celebrar a Granada les Jornades Feministes Estatals, amb el títol Granada 30 años después: aquí y ahora. Cecilia Barriga assumeix l’encàrrec de la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes de realitzar un documental de les jornades, per tal d’enregistrar aquesta trobada i fer-ne memòria històrica.

Les jornades es van celebrar durant tres dies i estaven organitzades a l’entorn de quatre eixos: Identitats com a ficcions; Cossos i sexualitats; Crisi, globalització i acció feminista; i Noves representacions, nous contextos.

El documental reflecteix bona part dels continguts que s’hi van debatre, però sobretot ha sabut captar l’ambient de reflexió, l’entusiasme i la subversió que van acompanyar la trobada. A partir de les imatges gravades espontàniament i cedides voluntàriament, fa un retrat relacionant els debats teòrics i les consignes de la manifestació on van acudir 5.000 persones, tot fent evident les diverses identitats que sostenen els feminismes d’avui en dia.

.
 
 

LA VIE SOMBRE TROIS FOIS, SE RELÈVE SEPT, ET NEUF FOIS FLOTTE À LA DERIVE / La vida s’esfondra tres vegades, se n’aixeca set, i nou vegades sura a la deriva | Xuân-Lan GUYOT

LA VIE SOMBRE TROIS FOIS, SE RELÈVE SEPT, ET NEUF FOIS FLOTTE À LA DERIVE Xuân-Lan GUYOT

Projecció:
dimecres 1 de juny, 19.30 h
Filmoteca

més info

Tres anys després de la mort de la seva àvia materna, la directora retorna al seu país natal, el Vietnam, per recuperar els seus orígens familiars i socials.
La figura de l’àvia és l’element central del film. Ens hi apropa a partir de la combinació de videogravacions que va fer la mateixa directora en un viatge al Vietnam quan tenia 28 anys, i les imatges que enregistra després de la mort de l’àvia, gairebé deu anys més tard. Segons la tradició, les despulles de les dones que van marxar del seu lloc d’origen en casar-se són traslladades de nou al seu poble natal perquè hi siguin enterrades un cop netes i degudament ornamentades. Xuân-Lan Guyot és l’encarregada de dur a terme aquesta missió i enregistra amb la seva càmera tot el procés que porta a terme.
Guyot recupera la història de la seva àvia, repudiada pel seu marit i que es va quedar sola amb la seva filla, de manera que es va veure obligada a immigrar a França. A través del relat d’aquesta història, la realitzadora s’apropa a la figura de l’àvia i a una part de la història del seu país, com la guerra contra França, els bombardejos del Japó i l’evacuació. I és que, parafrasejant les paraules que va dir el seu avi i que la seva àvia li va relatar en un dels records enregistrats: “La vida s’esfondra tres vegades, se n’aixeca cinc, i nou vegades sura a la deriva... És com un riu, que a vegades és ple, d’altres és sec. I el mateix passa amb els humans, a vegades un és ric, a vegades pobre, la vida canvia”. I sembla que alguna cosa en la vida de Xuân-Lan Guyot va canviar quan tenia set anys i va conèixer la seva àvia per primera vegada.
 
 

LETTRE À MA SOEUR / Carta a la meva germana | Habiba Djahnine

LETTRE À MA SOEUR Habiba Djahnine

Projecció:
dimarts 31 de maig, 22 h
Filmoteca
dijous 2 de maig, 21.45 h
Pati de la Bonnemaison

més info

El gener de 1994, Nabila Djahnine, arquitecte, militant, sindicalista i feminista argeliana, va escriure una carta a la seva germana, Habiba Djahnine, on li parlava de l’escalada de violència que s’estava vivint al país, dels assassinats, de la repressió i de la seva angoixa atesa l’extrema dificultat d’actuar davant d’aquesta situació. Un any més tard, Nabila va ser assassinada. La seva mort va causar una gran commoció en totes aquelles persones que la coneixien. Lettre à ma soeur és la resposta a aquesta carta, que Habiba Djahnine va trigar 11 anys a poder contestar.

El documental, articulat pel viatge de Habiba als llocs on Nabila va dur a terme la seva lluita, serveix a la directora per buscar una sortida al dolor i per acomplir el dol. Però també, en l’àmbit de la comunitat, per honorar la memòria de les persones desaparegudes, per no oblidar, per intentar donar sentit a 10 anys de violència i a 200.000 morts. Per fer-ho, es retroba amb companyes i companys de lluita, amb l’àvia, amb germans i germanes, i amb les persones que van escoltar Nabila en alguna de les seves conferències pels pobles, on parlava dels drets de les dones amb l’objectiu de despertar consciències. Finalment, un extracte d’una entrevista a Nabila enregistrada a principis dels 90 ens serveix per conèixer una mica millor les idees de l’activista i entendre per què la van assassinar.

Lettre à ma soeur trenca el silenci instaurat en relació amb aquesta etapa de violència a Algèria, alhora que serveix a la realitzadora per negar l’existència del món àrab com a concepte global i per trencar la imatge de les dones argelianes, escindida entre la condició de víctimes de la violència masclista i la d’heroïnes que van lluitar durant el conflicte polític.

.
 
 

MAMNOU / Prohibit | Amal Ramsis

més info

Tres mesos abans de la revolució del 25 de gener de 2011 a Egipte, Amal Ramsis va caminar pels carrers del Caire amb la seva càmera, esquivant la vigilància de la policia i buscant refugi a cases d’amics que, com ella, feien tot el que prohibeix la societat egípcia: parlar, filmar, escriure i pensar. Amb tot aquest material, Ramsis va muntar el seu documental, al mateix temps que esclatava la revolució, un 25 de gener.

Mamnou es converteix en un testimoni privilegiat de l’Egipte d’abans de la revolució, en abordar tot allò que implica la paraula “prohibit”, una paraula que s’escenifica en nombrosos aspectes de la vida quotidiana del seu país.

Davant les notícies constants que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, el documental de Ramsis ens dóna l’oportunitat de conèixer el conflicte de fons que ha portat a la societat egípcia a sortir al carrer. La realitzadora analitza la complexitat de l’enfrontament des de les vivències d’uns personatges que ens expliquen com duen a terme la seva lluita diària.

.
 

^ inici

 

Anomia. Elogi i refutació de la memòria

 

Programa 1

 

LOVE HISTORY / Història d’amor | Klub Zwei (Simone Bader i Jo Schmeiser)

LOVE HISTORY Klub Zwei

Projecció:
dimecres 1 de juny, 19 h
Espai F. Bonnemaison

més info

Videoassaig estructurat a partir d’un conjunt de converses que indaga en la memòria familiar de les seves protagonistes femenines en relació amb l’impacte que ha tingut a les seves vides el nacionalsocialisme a Àustria. Com ha afectat les seves relacions personals, la seva sexualitat, amor i activisme polític? Emmarcades en espais públics diversos, representats per edificis monumentals construïts entre la dècada de 1950 i principis del 2000, les converses ens recorden, a la vegada que contraresten, el pes que té la història oficial (i també les seves omissions) en la construcció dels imaginaris col·lectius.

.
 

PASSING DOWN, FRAME ONE / Transmetent: Fotograma Ú | Maya Schweizer

PASSING DOWN, FRAME ONE Maya Schweizer

Projecció:
dimecres 1 de juny, 19 h
Espai F. Bonnemaison

més info

“De tornada a Berlín, intentava reconstruir com un trencaclosques, amb l’ajuda de les gravacions de la meva àvia a Lió, la seva història durant la Segona Guerra Mundial.”
D’aquesta manera sintetitza l’artista Maya Schweizer el procés per recuperar l’experiència de la seva àvia d’origen jueu durant l’ocupació alemanya a França, els mesos previs a la fi de la guerra. En tot just deu minuts, Schweizer satura la tensió entre l’oblit meditat de la família i la seva particular resistència, entre el temps històric que les enllaça i l’espai quotidià que les separa.

.

Programa 2

 

PASSING DRAMA / Superant Drama | Angela Melitopoulos

PASSING DRAMA Angela Melitopoulos

Projecció:
divendres 3 de juny, 19 h
Espai F. Bonnemaison

més info

Drama és el nom d’una petita ciutat al nord de Grècia habitada per refugiats supervivents de les deportacions d’Àsia Menor a Grècia el 1923. Durant la Segona Guerra Mundial molts descendents d’aquells primers refugiats van escapar de l’ocupació de Bulgària i es van convertir en treballadors oprimits a l’Alemanya de Hitler. Passing Drama tradueix la imatge acústica de la història de la migració de la família grega d’Angela Melitopoulos a través de tres generacions. Els relats transgeneracionals es creuen en aquest videoassaig experimental d’acord amb la lògica oberta-tancada pròpia de la història de les persones refugiades, marcada pel trauma, les fugides dramàtiques i la supervivència.

 

MARAT SADE EN EL VILARDEBÓ | Gabriela Guillermo

MARAT SADE EN EL VILARDEBÓ Gabriela Guillermo

Projecció:
divendres 3 de juny, 19 h
Espai F. Bonnemaison

més info

Vídeo d’investigació sobre les comunitats desplaçades i els camps de refugiats i refugiades palestins, amb especial esment al camp de Nahr el Bared, al Líban. Ursula Biemann proposa una cartografia de les migracions i maneja múltiples capes d’articulació política, jurídica, social i urbana en un assaig visual de set capítols: pròleg, espai jurídic, espai simbòlic, zona d’excepció, temps mitològic, complex industrial i de persones refugiades i espai postnacional.

L’any 2007, la Cátedra Libre de Arte y Psicología va adaptar l’obra teatral Marat-Sade de Peter Weiss a l’hospital psiquiàtric de Montevideo, l’Hospital Vilardebó, amb l’equip format per l’escriptora i psicoanalista Raquel Lubartowski, directora de la càtedra, el psicòleg i dramaturg Andrés Caro Berta, que assumeix la direcció de l’obra, i artistes destacats.
Gabriela Guillermo va participar en aquest experiment teatral enregistrant les etapes inicials del projecte de treball fins a la realització del primer assaig a l’hospital. El resultat documental posa de manifest la metodologia de recerca interdisciplinària que van desenvolupar per adaptar la reflexió crítica de Weiss al voltant de les estructures del poder al context de l’Hospital Vilardebó, sota les condicions polítiques de l’Uruguay contemporani.

 

^ inici

 
 

Curts en femení

 

Pograma 1

Projecció:
dissabte 28 de maig, 17 h
Filmoteca

CAMAS CALIENTES | Paula Morelló i Lluc Guell


Camas Calientes
 

EL CORTEJO | Marina Seresesky


El Cortejo
 

LEVEDAD | Lucía del Rio

Levedad
 

(RE)TALES | María Cabo i Silvia Guiducci


(RE)TALES
 
 

Programa 2

Projecció:
dilluns 30 de maig, 19.30 h
Filmoteca

CAMAS | Manuela Moreno


CAMAS
 








EL TREN DE LAS MOSCAS | Nieves Prieto Tassier i Fernando López

EL TREN DE LAS MOSCAS
 








LOS PLANES DE CECILIA | Belén Gómez Sanz


LOS PLANES DE CECILIA
 








UNIFORMADAS | Irene Zoe Alameda


UNIFORMADAS
 
 
 

^ inici

 


©2011 Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona | Organitza: Drac Màgic