Crític. Saioa Baleztena / Dimarts, 12 desembre 2017

 

 

 

La lluita per la igualtat de gènere cal lliurar-la des de l’arrel: a l’escola. Els darrers anys, han proliferat múltiples iniciatives que assenyalen l’educació com l’espai des d’on combatre discriminacions normalitzades a la societat. La Llei contra la violència masclista, del 2008, va regular l’actuació de les polítiques públiques en l’àmbit educatiu, destacant la coeducació com a element fonamental en la prevenció de la violència masclista. I la Llei d’educació catalana, un any després, establia la coeducació i el foment de la igualtat real entre dones i homes com un dels principis rectors del sistema educatiu. Malgrat els avenços, però, i lluny de consolidar-se, la coeducació pateix ara la sacsejada de la crisi. Experts en la matèria apunten que, tot i haver-hi cada cop més experiències vàlides de coeducació, depèn encara més de les persones que hi treballen que del mateix sistema.

CRÍTIC conversa amb tres representants d’algunes de les entitats referents a Catalunya que, sota el paraigua de la coeducació, plantegen un model educatiu inclusiu i lliure d’estigmes de gènere, que potenciï la igualtat real d’oportunitats: Marina Subirats, sociòloga experta en educació i membre de l’Associació CoeducAccióXavier Cela Bertran, politòleg, coordinador de projectes d’interculturalitat i masculinitats i membre de la cooperativa Candela Marta Selva, historiadora i impulsora de la cooperativa Drac Màgic. Llegir-ne més.